divendres, 3 de juny de 2016

Activitats 3a avaluació

1. Dia de la dona
2. Ressenya exposició R. LLull
3. Treball de Terra Baixa
4. Videolit
5. Informació i valoració dels videolits de la classe
6. Activitats de les Cròniques
7. Dictat i activitats de l'oració composta
8. Comentari de Tirant lo Blanc
9. Comentari de Jacint Verdaguer
10. Activitats de revisió de normativa del Gripau
11. Voluntari per pujar nota: Comentari de textos de la revista Gargots

dilluns, 23 de maig de 2016

INFORMACIÓ RELLEVANT SOBRE AUTORS I OBRES

LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES

La tradició literària s’origina en el segle XII, amb les novel·les del cicle artúric. Aquest cicle, que també rep el nom de Matèria de Bretanya, era un compendi de llegendes bretones que es divulgà per França, i d’allí a tot Europa, de la mà de Chrétien  de Troyes. Les històries estan protagonitzades per un cavaller errant; un heroi que viu fabuloses aventures i escomet empreses de dificultats sobrehumanes. Aquestes novel·les donaren a conèixer personatges com el rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Merlí, Morgana, o Tristany i són ben famosos els episodis com el del Sant Graal.

La trama estava embolcallada en un ambient misteriós, sobrenatural i poètic i presidides per les fabuloses proeses d’un heroi llegendari. Com exposa Martí de Riquer, aquestes narracions es caracteritzen <<per la presència d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, serpents, nans i gegants desmesurats, edificis fets per art de màgia, exageradíssima força física dels cavallers, capaços de desfer, ells sols, exèrcits sencers, ambient de misteri i de fetilleria, etc.) i per situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques i en un remotíssim passat>>.

Narrativa cavalleresca a la Corona d'Aragó
En contrast amb les novel·les anteriors ni a Curial e Güelfa ni a Tirant lo Blanc no s’hi troba res de tot això ja que són novel·les cavalleresques, mancades pràcticament d’elements meravellosos, localitzades en geografies conegudes i situades en un temps pròxim o immediat al del seus autors.
Els seus protagonistes, que sobresurten en intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans, ni, per descomptat, invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen un perfil psicològic no lineal, complex, aspecte aquest darrer, impensable en les novel·les cavalleresques, en les qual la psicologia de les figures humanes és el resultat de la repetició mecànica de qualitats i defectes abstractes i immutables. La novel·la de cavalleries, a més, incorpora aspectes de la realitat del seu moment i esdevé, així, si no un verídic relat històric, pel seu caràcter literari, sí un autèntic relat d’història i ficció. Les més importants, sense dubtes són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.  

CURIAL E GÜELFA

És una novel·la de cavalleries però amb elements realistes que l'acosten a les "cavalleresques". Datada a mitjans segle XV, és d’autor desconegut tot i això, els lingüistes opinen que l’escriptor era valencià, per les particularitats dialectals. La narració conta la història de com Curial, un jove humil, haurà de participar en gestes cavalleresques arreu del món, amb la finalitat de guanyar mèrits i esdevenir digne de l’amor de Güelfa, una jove vídua de classe alta. La relació viu temps difícils en què, tant Curial com Güelfa, experimenten pors, enveja, gelosia, amor i desamor, fins arribar al moment dolç del casament. 
                             
La novel·la destaca per centrar l’atenció en la figura femenina; és Güelfa la que guia el protagonista a un destí concret. D’altra banda, es considera una de les primeres “novel·les modernes”, no solament per les característiques humanes de l’heroi, també per l’ambientació real i pel fet que l’autor dirigeix el discurs al lector.


JOANOT MARTORELL

Ara coneixerem Joanot Martorell a partir de diferents episodis de la seua biografia.

JOANOT MARTORELL ÉS NOMENAT HEREU DELS BÉNS FAMILIARS 
Encara que no era el primogènit, Joanot Martorell fou nomenat per son pare hereu universal dels seus béns. Aquesta situació enfrontà Joanot amb els seu germà gran, qui en un primer moment no acceptà de bon grat la voluntat de son pare.

UNIÓ MATRIMONIAL ENTRE DUES GRANS FAMÍLIES VALENCIANES
Isabel Martorell, germana de Joanot va casar-se amb altre gran escriptor de l’època: Ausiàs March. Aquest matrimoni, que només va durar un any a causa de la mort de la dona, va ser objecte de nombrosos plets i discussions entre les dues famílies ja que March reclamava el dot que li corresponia a Isabel.  

JOANOT MARTORELL VIATJA PER ALGUNS INDRETS EUROPEUS 
Molts dels llocs que apareixen al Tirant van ser visitats per Martorell. Els viatges que apareixen documentats el portaren a Anglaterra, Portugal, Barcelona i Nàpols. Quasi tots són per causa de plets i baralles en què es va veure embolicat, i dels quals tenim notícia a través de les lletres de batalla corresponents. 

JOANOT MARTORELL DESAFIA A MORT EL SEU COSÍ JOAN DE MONTPALAU
Damiata, germana de Martorell, va rebre promesa de matrimoni de Joan de Montpalau, la qual cosa es considerava com una mena de matrimoni secret i permetia, segons els costums de l’època, la “cohabitació carnal”. En no complir la seua promesa, Montpalau va rebre lletres de batalla de Martorell, en què el reptava a mort.

EL REI D’ANGLATERRA S’OFEREIX COM A JUTGE ENTRE MARTORELL I MONTPALAU 
Joanot Martorell, viatjà a Londres per tal de sol·licitar del rei d’Anglaterra, Enric VI, la seua intervenció com a jutge en el duel amb Montpalau. Encara que el rei va acceptar, la batalla no s’arribà a celebrar mai ja que les parts van fer un pacte pel qual Montpalau havia d’indemnitzar Damiata Martorell amb 4000 florins. Després d’aquest afer, la germana restà soltera.

MARTORELL IMPLICAT EN UN ASSALT A MERCADERS
Segons documents existents, el 1399, Joanot Martorell participà en un assalt d’uns mercaders a Xiva. Pel que sembla, aquesta era la manera de traure diners de Martorell un cop va perdre els seus senyorius.

GALCERAN MARTORELL RECLAMA EL MANUSCRIT DEL TIRANT
Galceran Martorell, germà major de Joanot, va reclamar després de la mort d’aquest, el manuscrit de l’obra que es trobava en poder de Joan Martí de Galba, qui a canvi de la seua custòdia havia prestat diners a l’autor. Galceran considerava que el manuscrit havia de ser subhastat per tal de satisfer el pagament d’una part dels deutes que el seu germà tenia amb ell.

EL TIRANT ES PUBLICA GRÀCIES A LA IMPREMTA
Una de les primeres impremtes existents a València i instal·lada al taller de Nicolau Spindeler, va ser l’encarregada de publicar la coneguda obra Tirant lo Blanch. El 1490 es va realitzar la primera edició en la qual van traure 715 exemplars, que s’exhauriren ràpidament. Això vol dir que sobre una població de 70000 habitants com tenia València en aquella època, eixien a un exemplar per cada 915 habitants.

EL TIRANT ES POT LLEGIR EN DIFERENTS LLENGÜES 
La fama d’aquesta novel·la va fer que aviat s’editaren traduccions a altres llengües. La traducció castellana data de 1511 (feta a Valladolid), i la italiana de del 1538. Imaginem que l’interès per conèixer el nostre clàssic traspassà moltes fronteres, de fet, l’escriptor Miguel de Cervantes ja el va citar al Quijote on la qualificava d’una de les millors obres del món i la va salvar de la crema en la seua novel·la pel seu realisem i modernitat.

TIRANT LO BLANCH
La novel·la Tirant lo Blanch, escrita per Joanot Martorell entre els anys 1414 i
1468, es pot dividir en cinc parts en funció dels llocs on es desenvolupen els fets narrats.
- Tirant a Anglaterra: El jove cavaller Tirant, nascut a Bretanya, emprén un viatge a terres angleses per a rebre el títol de cavaller.
- Tirant a Sicília i Rodes: Després de la seua formació, Tirant viatjarà a Sicília i a Rodes per ajudar els reis cristians en la lluita contra els musulmans.
- Tirant a l’Imperi Grec: Per causa de la seua bona fama, Tirant es reclamat a l’Imperi Grec, que es troba sota l’amenaça dels turcs. Allotjat en la cort grega per l’emperador, Tirant s’enamorarà de la princesa Carmesina i participarà amb els seus cavallers en nombrosos jocs amorosos que subratllaran l’aspecte còmic de la novel·la.
- Tirant al nord d’Àfrica: Després d’un naufragi, el protagonista apareix en terres africanes, on lluitarà amb valentia a favor del cristianisme i derrotarà definitivament els infidels.
- Tirant a torna a l’Imperi Grec: Després del seu èxit a Àfrica, Tirant torna a Grècia, aconsegueix derrotar els turcs i, finalment, esposar Carmesina i consumar la seua passió per ella. Poc de temps després, però, un simple refredat posa fi a la vida de l’heroi i, de retruc, a la de Carmesina, que mor de tristesa. En morir l’emperador, la coronar passarà a mans d’Hipòlit, amic de Tirant, que manté en aquell moment una relació sentimental amb l’emperadriu.
 


ELS POETES DEL S. XV I LA SEUA VISIÓ DE L'AMOR I DE LA DONA

AUSIÀS MARCH

BIOGRAFIA
Va nàixer a Gandia el 1397 i va morir als 62 anys a València, el 1459, on havia passat els darrers anys de vida (al carrer de Cabillers). La seua sepultura es troba a la Seu de València. Pertanyia a una família de burgesos enriquits i va dedicar la seua vida a ser cavaller i poeta. Com a cavaller, va participar en les campanyes militars italianes al costat del rei Alfons el Magnànim, qui agraït pels seus serveis, el va compensar atorgant-li diversos privilegis. 

Per ordre del rei, Ausiàs March va ser nomenat Administrador de justícia civil i criminal al senyoriu de Beniarjó, en unes terres que havien estat concedides al seu pare: Pere March. A més, és el falconer major del rei, és a dir, l’encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca ha establert prop de l'Albufera de València.
Es casà dues vegades; la primera el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell (l’autor de Tirant lo Blanc), i la segona el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir fills de cap matrimoni però tenim notícia pels testaments que va tindre de relacions extramatrimonials i fills bords.
 Quan feren inventari de béns, trobaren prop del capçal del llit el manuscrit dels seus poemes, que va tindre a l'abast de la mà fins a l'últim moment.

OBRA
L’obra es composa de 128 poemes que giren al voltant dels següents temes: 
-   L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i carnal, alhora.
-   La mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i
     també com a redempció davant el pecat produït per l’amor carnal.
-   La dona; un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuts però també origen dels 
     més grans vicis.

Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups: cants de mort, can't espiritual cants d'amor.
Per ocultar el nom de la dama en les seues poesies, Ausiàs March utilitza cinc senyals (pseudònims) distints: Plena de SenyLlir entre Cards, Amor, amor, Mon darrer bé i  Oh, foll amor.


JOAN ROÍS DE CORELLA

Va nàixer a Gandia el 1433, on visqué fins el 1497. Procedeix d’una família noble, la dels comtes de Cocentaina i aquesta circumstància va afavorir la seua formació intel·lectual. En aquest senti va dirigir la seua vida cap al món eclesiàstic i arribà a ser mestre en teologia. Home de gran cultura, va desenvolupar una àmplia activitat literària, tant en prosa com en vers, religiosos i profans.
Corella va traduir moltes obres clàssiques, especialment les d’Ovidi, per exemple Leànder i Hero Lo juí de París, obres profanes i entre les traduccions religioses cal citar la Vida de Santa Maria Magdalena

Destaca una obra pròpia: Tragèdia de Caldesa, on descriu un desengany amorós, expressat en primera persona. Pel que fa a la seua postura vers el tema de la dona, curiosament, Corella es posiciona en contra dels misògins, així les dones se situen en el centre d’atenció de la seua obra i sempre són ben tractades, amb l’excepció de la figura de Caldesa

El seu estil d’escriptura segueix el de l’anomenada valenciana prosa, que es caracteritza pel llenguatge recargolat, preciosista i exquisit. Corella utilitza el vers blanc; tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes però no hi ha rima. 



dissabte, 21 de maig de 2016

Exàmens 3a avaluació

CONTINGUTS DE L'EXAMEN DE LITERATURA:

1. Les 4 Grans Cròniques medievals
2. Tirant lo Blanc
3. Ausiàs Marc
4. Els autors i les obres més importants del s. XV al XIX presentats a classe a partir del videolit preparat en cada grup d'entre els següents:
  • Historiografia, novel·la de cavalleries i cavalleresca amb les 4 grans cròniques (s. XIII i XIV) - pàg. 48 i blog d'aula; Curial e Güelfa, Tirant lo blanc, pàg. 134 i blog d'aula.
  • La poesia al s. XV: Ausiàs Marc, Roís de Corella - pàg. 161 a 184 i blog d'aula.
  • La decadència literària: poesia, prosa i teatre (s. XVI, XVII, XVIII)- Joan de Timoneda, El Misteri d'Elx, poetes de la Decadència pàg. 205 a 215 i blog d'aula.
  • La Renaixença (s. XIX): poesia, Jacint Verdaguer - pàg. 245; prosa, Narcís Oller - pàg. 266; teatre, Escalante i Guimerà - pàg. 275 i blog d'aula.
Tipus d'examen:
  • Inclourà un comentari de text d'alguna de les obres presentades a classe. Podeu revisar com fer el comentari en l'entrada del blog de classe anomenada "comentari de text"
  • Preguntes sobre els autors i obres presentades referides al que és més destacat de la seua vida i obra, i a les coincidències i diferències que s'hi troben.

CONTINGUTS DE LA PROVA DE LLENGUA: examen tipus test que es realitzarà quan acabem de revisar dubtes lingüístics en el Gripau d'aquest tipus:
  • Usos incorrectes de preposicions: cal evitar A davant de CD / PER equival a "amb la intenció de"- PER A indica finalitat / DES QUE i no "des de que" / només es posa preposició davant del pronom relatiu QUÈ però no davant de la conjunció QUE, etc. 

  • Ús correcte de locucions, adverbis i conjuncions com: POT SER/ POTSER (indica ptobabilitat)/ DONCS (equival a "per tant" i no a "perquè") / MAL (davant del verb)- MALAMENT (darrere del verb) / GENS (d'alguna cosa)- CAP (es refereix a elements comptables)- RES (cap cosa)/ DE TANT EN TANT, SOTA ZERO, PEL QUE FA A. DE SOBTE,  DE SEGUIDA, etc.
  • Ús de l'article: EL davant de l'any o els dies de la setmana; A, PER + mesos; A + parts del dia; cal evitar la forma LO (només correcta quan és n pronom feble i va darrere del verb).
  • Excepcions de l'apostrofació.
  • Accents i dièresi. Accents diacrítics.
  • Guionet.
  • Verbs irregulars. Perífrasis verbals d'obligació (caldre, haver de), de probabilitat (deure).
  • Lèxic adequat, cal evitar castellanismes habituals.
  • Remarques de vocalisme: avaria, ambaixada, sergent, assemblea, sobirania, infermera, etc.




 

dijous, 28 d’abril de 2016

LES QUATRE GRAN CRÒNIQUES

Al llarg dels segles, la humanitat ha volgut deixar constància de la seua existència mitjançant l’art, la tècnica i la paraula. Els documents que retracten els fets històrics s’anomenen textos historiogràfics. Molts dels fets històrics que acabem de veure els coneixem gràcies a les Quatre Grans Cròniques, es tracta de quatre obres historiogràfiques escrites en català durant els segles XIII i XIV, que narren els fets importants de la Corona d’Aragó.

- Llibre dels feyts, de Jaume I
- Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, de Bernat Desclot
- Crònica, de Ramon Muntaner
- Crònica de Pere III el Cerimoniós, de Pere el Cerimoniós

Objectius: 
Lluny de la fi literària, se centren en objectius d’índole política i social:
- Deixar constància dels fets i del poder de la Corona d’Aragó
- Recurs propagandístic de la política reial
- Justificar les accions i decisions dels reis
- Fomentar el sentiment patriòtic de la Corona d’Aragó
- Donar exemple de comportament als successors dels reis i a la societat
Característiques de les cròniques 
Tot i ser de diferents autors i haver estat escrites en distints temps, tenen molts elements comuns:
A) Les fonts:
- Cròniques anònimes, escrites en llatí. Són enumeracions cronològiques de fets històrics. El text més important d’aquest tipus fou redactat al monestir de Ripoll entre 1162 i 1184 i és el Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae. En temps de Jaume I es va fer una versió en romanç d’aquest text.
- Cançons de gesta, que difonien els joglars i relaten fets d’armes. A les grans cròniques s’han detectat fragments prosificats d’aquestes cançons.
- La narrativa cavalleresca de tema artúric, per a la recreació dels ambients i de l’element màgic.
B) La llengua:  Les Quatre Grans Cròniques representen una modalitat
historiogràfica innovadora ja que els autors deixen de banda el llatí i opten per escriure en la llengua materna: el català. 
C) Autoria:  Els cronistes són els propis monarques o persones pròximes als reis, que escriuen d’allò que observen i viuen, o bé es documenten convenientment en textos històrics anteriors per demostrar la veracitat del que escriuen. Amb això la narració s’humanitza i s’omple d’anècdotes personals, de reflexions i de passions íntimes.
D) Protagonisme: A més, el fet que estiguen protagonitzades pels reis fomenta el valor propagandístic. I sovint el monarca intenta deixar escrita la seua versió dels fets, sovint parcial, i justificar les seues actuacions.
E) Finalitat: Finalitat ideològica; les quatre destaquen la cohesió de les terres que integraven la Corona d’Aragó i la unitat de la llengua catalana.

El llibre dels feyts, de Jaume I, el Conqueridor

Cronològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat; les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta.
A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra un profund sentiment religiós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en totes les decisions que pren i també en els fets d’armes;  tant si la corona sortia victoriosa com si perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és a dir, el propi autor del text, i s’expressa amb el plural “Nos” majestàtic.
De vegades els fets d’armes són contats amb minuciositat fins i tot els detalls més desagradables com ara les ferides sagnants i el patiment. Entre les característiques lingüístiques, destaca el polisíndeton (abundància de nexes). 
 
1. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica
     Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall,  i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.
      Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                                
                                                                               Jaume I, Llibre dels feyts

Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats,    Bernat Desclot

Bernat Desclot redacta la crònica d’un ampli període; abasta els regnats de Ramon Berenguer IV, Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, i se centra en el de Pere II el Gran
La crònica destaca pel seu rigor històric, i és que gràcies a l’ofici com a  funcionari de la Cancelleria Reial, Bernat Desclot tenia accés directe als arxius de la cort i, per tant, a una documentació fiable. A més, el fet de ser coetani del rei Pere va propiciar-li informació de primera mà a l’hora de glorificar la figura del monarca, com s’observa en la narració de les lluites del rei contra els italians i els francesos. D’altra banda, s’han identificat cançons de gesta prosificades entre el text.

2. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica
     I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts.
                                                             
          Bernat Desclot, Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats

Crònica, Ramon Muntaner  

Aquesta crònica és la que més regnats relata; comença amb el de Jaume I i continua els successors: Pere II el Gran, Alfons II el Franc, Jaume II el Just i Alfons III el Benigne. Ramon Muntaner, diplomàtic i cavaller d’ofici, concep
la crònica com un llibre de memòries. Destaca pel fort sentiment patriòtic, molt present en l’exaltació dels diferents reis de la corona catalanoaragonesa. Així mateix mostra una gran estima per la llengua catalana, o com ell l’anomena: bell catalanesc. Muntaner va redactar la crònica per ser llegida en veu alta com mostra l’abundant presència de recursos propis de la transmissió oral que utilitzaven els joglars per mantenien l’atenció del públic, per exemple quan diu: “que us diré?” o “ara oireu”.

3. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica
     I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué: 
  –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.
                                                                              Ramon Muntaner, Crònica

Crònica de Pere III, el Cerimoniós,  Pere el Cerimoniós

El rei Pere escriu la crònica del seu regnat amb la finalitat de justificar la seua política. El llibre se centra en els moments més assenyalats del seu temps, sobretot en la reincorporació de Mallorca, o en les revoltes de nobles valencians i aragonesos. Aquests episodis en què el rei fa justícia solen reflectir una gran crueltat i molta sang freda. La crònica està redactada en to autobiogràfic i amb el tractament de “nós”, de la mateixa manera que el rei Jaume I. Tanmateix, sabem que no la va escriure ell sinó diversos escrivans que sotmetien els escrits a la supervisió del monarca i aquest donava el vist-i-plau. Aquesta és l’única que no inclou cançons de gesta.
        
4. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica
     L’endemà, que era divendres, el dit mossén Bernat fou portat a la dita plaça, i en hora de tèrcia, públicament i a la vista de tota la ciutat, en la dita plaça, li fou tallat el cap. I, donant el cos a la seua sepultura, fou a nós tramés el cap, car així fou acordat pel nostre primogènit i per aquells del seu Consell.
                        
                     Pere el Cerimoniós, Crònica de Pere III el Cerimoniós

5. Llegiu el text i contesteu les preguntes 
La concepció de Jaume I

La veritat és que el senyor Pere prengué per muller i per reina l’alta dona Maria de Montpeller, perquè era de noble llinatge, i perquè així passaven al seu poder la ciutat de Montpeller i la baronia, la qual tenia en vassallatge.
I temps després, el senyor rei en Pere, qui era jove, per passions que tingué amb altres gentils dones, estigué un quant temps sense tornar amb dona Maria; al contrari, anava algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, cosa que tenia molt disgustats tots els seus vassalls, especialment els homes importants de Montpeller.
Una vegada va ocórrer que el dit senyor rei en Pere anà a Montpeller, i s’enamorà d’una gentil dona, i per ella combatia en els tornejos i feia per ella tantes coses que a tothom donava a conèixer la seua passió. I els cònsols i els homes importants de Montpeller, qui saberen açò, feren venir el cavaller, qui era privat del dit senyor rei en tals afers, i li digueren:
- Nós sabem que vós sou confident del senyor rei de l’amor que té a aital dona, i que vós intenteu que ell la tinga. Nós us preguem que li digueu que heu aconseguit que ell tinga aquella dona i que ella vindrà a la seua cambra secretament, però que no hi haja llum, perquè ningú siga vista. D’això ell tindrà gran content, i quan ell estiga gitat amb ella, vós vindreu ací, fins al consolat de Montpeller, i nosaltres reunirem els dotze cònsols de la ciutat, dotze dels millors homes de Montpeller, entre cavallers i ciutadans, i dotze dones honrades, de les més honrades de Montpeller, i dotze donzelles. I, així mateix, vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió. I tothom portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan la dita dona Maria entre en la cambra del senyor rei. I a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que siga prop de l’alba, quan vós obrireu la porta. I quan estarà oberta, nosaltres, amb els ciris a la mà, entrarem en la cambra del senyor rei. I tenim fe en Déu i en santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà un fill, cosa que contentarà tothom.
Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins el llit a palau, els dits vint-i-quatre homes bons, i els abats i priors, i l’oficial del bisbe i els homes d’ordre i les donzelles amb els ciris en la mà entraren en el palau acompanyats de dos notaris; i anaren fins a la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren fora, agenollats i fent oracions tots junts mentre el rei i la reina estigueren en els seus plaers. Al mateix temps, estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, i tot el poble que hi estava pregant Déu.
Quan fou alba, tots els homes i dones bones, cadascú amb son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on el rei era en son llit amb la reina. I ell es va sorprendre, i saltà immediatament sobre el llit prenent l’espasa en la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:
- Senyor, feu-nos el favor de veure qui jau al vostre costat
         I la reina s’incorporà; i el rei la reconegué.
                                                                       Ramon Muntaner, Crònica

a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?
b)  Creieu que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?
c)   Comenteu la importància de l’església amb exemples del text
      d)   Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja  i la d’ara?

dimecres, 6 d’abril de 2016

Autors i gèneres literaris- 3a avaluació

Gèneres, autors i obres:
  • Historiografia, novel·la de cavalleries i cavalleresca amb les 4 grans cròniques (s. XIII i XIV) - pàg. 48 i blog d'aula; Curial e Güelfa, Tirant lo blanc, pàg. 134 i blog d'aula.
  • La poesia al s. XV: Ausiàs Marc, Roís de Corella - pàg. 161 a 184 i blog d'aula.
  • La decadència literària: poesia, prosa i teatre (s. XVI, XVII, XVIII)- Joan de Timoneda, El Misteri d'Elx, poetes de la Decadència pàg. 205 a 215 i blog d'aula.
  • La Renaixença (s. XIX): poesia, Jacint Verdaguer - pàg. 245; prosa, Narcís Oller - pàg. 266; teatre, Escalante i Guimerà - pàg. 275 i blog d'aula.

ACTIVITAT: HEU DE TRIAR PER GRUPS ALGUN D'AQUESTS AUTORS I OBRES PER PRESENTAR-LO A LA RESTA DE LA CLASSE EN FORMA DE VIDEOLIT.  DURACIÓ: aproximadament 5 minuts en què exposeu algun dels temes plantejats. Data de presentació: 19 de maig

Per buscar la informació més destacada dels autors i de les obres, a més de consultar les pàgines del llibre de text que us indique, podeu també consultar les següents webs on podeu buscar els autors i les obres en el cercador que hi apareix:
Revista Lletra
Escriptors.cat

Us podeu inspirar en aquests vídeos:

EXEMPLES:
TIRANT LO BLANC




AUSIÀS MARC


dimarts, 5 d’abril de 2016

Examen de literatura

Després de revisar els autors i les obres més importants del s. XV al XIX, farem un examen que inclourà un comentari de text d'alguna de les obres presentades a classe.

Dies d'examen:
  • 26 de maig (1r BAH); 
  • 27 de maig (1r BAC)